impresiones corporales
elisa ortega montilla
Sept 26th >Oct 22nd 2024

Impresiones corporales: ejercicios de aproximación
elisa ortega montilla
curator: Javiera Cádiz Bedini
Opening September 26th 7.30 pm
From September 27th to October 22nd open by appointment

Workslist link

Art is a state of being and Impresiones Corporales: ejercicios de aproximación 1 shows how, by encountering art through bodily proximity, it can transcend its objecthood and abandon its passivity, bringing our inherent playful selves and agency to the fore. The exhibition is composed of sculpture, drawing, photography, film and performance, displaying the socially engaged practice of Spanish-American artist elisa ortega montilla, who creates an environment in which objects are touched, and also documented, as part of a collaborative sensorial experience.

Having grown up in the aftermath of Franco and then experienced Spain’s transition to democracy, the echo of scarcity and a legacy of thriftiness pushed the artist to commit to environmental sustainability and transmute discarded objects and materials, giving them new life. Her sculptures are made from reclaimed wood, rewriting its history while at the same time maintaining past traces. Collectively titled “Impresiones Corporales,” the sculptural elements that float from metal handles fixed onto the wall and are central to the exhibition. The wooden sculptures are drawn, designed, and destined to be touched and cast onto the bodies of those who hold them– a process the artist views as a form of communication with her audience. Having no polish or varnish, elisa implies that it is only the oil of our hands that intensify the work, imbuing them with histories-in-the-making. She wants us to “go beyond the passive format of the white cube” and further question the artificial boundaries that separate art and viewer. Contemporary art is defined through its completion by onlookers, which is why visitors are invited to construct something of the sculptural pieces. At the same time, while play is something we often become alienated from as adults, elisa shows that in fact is an integral part of that expression.

By opening her practice to others, elisa creates connections between people through creative exploration, physical gathering, and dialogue. These happenings are not static or closed, but open to improvisation and play, making them ever evolving, highly individualised and therefore difficult to compartmentalize. The body of work reflects on two separate actions in which the artist created a playful setting for multigenerational audiences to improvise actions with the sculptural forms both individually and collectively 2. elisa attentively observes and captures people’s gestures by registering and archiving them through various media. We see this interactive stance in the drawings, placed in frames made by the artist, delineating individual moments where participants are in “flow” – a steady stream of consciousness and creativity. This, in addition to her collaboration with Brazilian photographer Luiza Fagá, has led to an expanding image-based archive documenting the actions.

Impresiones Corporales: ejercicios de aproximación marks no conclusive route, nor does it define a fixed way of reading the works because they all relate, in some shape or form, to one another. The artist carves a space in which we are asked to hold space and time, our own space, at our own pace.
***

Written and curated by Javiera Luisina Cádiz Bedini
With the collaboration of photographer Luiza Fagá

elisa ortega montilla is an artist who works and exhibits between the U.S and Spain. She completed a Master of Fine Arts at the University of California in 2019, after over a decade of international social work. Her projects have been shown in solo and group exhibitions, and art fairs in Spain, Guatemala, Mexico, China, and the U.S, including the Torrance Art Museum, the Los Angeles Municipal Art Gallery, the San Luis Obispo Museum of Art and most recently, at L´Space in Chelsea, New York. She has received numerous awards, grants and residencies, including from the Rafael Botí Foundation, California Arts Council and Vermont Studio Center, among others. She recently completed the Independent Studies Program at MACBA.

Activities:
– 26th September – 7.30pm / Opening
– 12th October 2024 – 12pm / Guided visit – Vermut
– 22nd October – 7.30pm / Finissage – performace

With the support:

  1. The subtitle “ejercicios de aproximación” was inspired by a reflection made by Brazilian curator Thais de Menezes, who, in collaborating on an action for the artist’s first video, Little Things I find (2024), commented that the artist’s work brings us closer to understanding our own realities. ↩︎
  2. The first action took place at Tangent Projects in January 2024 and consisted of a guided framework in which participants were asked to collaborate in various actions and meditations that were contextualised both within our immediate surrounding as well as the larger political framework. The second action took place over the past Summer 2024 at the artist’s studio at TMDC and, in contrast to the previous controlled activities, provided a set of improvised games in which visitors built organic formations with the pieces. ↩︎

Impresiones corporales: ejercicios de aproximación
elisa ortega montilla
comisariada por Javiera Cádiz Bedini
Opening 26 septiembre – 19.30
del 27.09 al 22.10. 2024 abierto con cita previa:
espai.souvenir@gmail.com

Floormap and pricelist link


El arte es un estado del ser e Impresiones corporales: ejercicios de aproximación (1) muestra cómo, al encontrarse arte y cuerpo, la obra puede trascender su objetualidad y abandonar su pasividad, poniendo en primer plano nuestro ser lúdico inherente y nuestra propia voluntad. La exposición se compone de escultura, dibujo, fotografía, videoarte y performance, y muestra la práctica socialmente comprometida de la artista española-americana elisa ortega montilla, que crea un entorno en el que los objetos son tocados, y también documentados, como parte de una experiencia sensorial colaborativa.

Habiendo crecido en el postfranquismo y vivido después la transición española a la democracia, el eco de la escasez y un legado de ahorro empujaron a la artista a comprometerse con la sostenibilidad medioambiental y a transmutar objetos y materiales desechados, dándoles nueva vida. Sus esculturas están hechas de madera recuperada, reescribiendo su historia y manteniendo al mismo tiempo las huellas del pasado. Tituladas colectivamente «Impresiones corporales», los elementos escultóricos que flotan de colgadores metálicos fijados a la pared son el centro de la exposición. Las esculturas de madera están diseñadas y destinadas para ser tocadas y fusionadas con los cuerpos de quienes las sostienen; un proceso que la artista considera una forma de comunicación con su público. Al no estar pulidas ni barnizadas, elisa da a entender que es sólo el tacto de nuestras manos que intensifica la obra, saturándola de historia. Quiere que «vayamos más allá del formato pasivo del cubo blanco» y que cuestionemos aún más las fronteras artificiales que separan arte y audiencia. El arte contemporáneo se define a través de su realización por parte de sus espectadoras/es, por lo que se les invita a construir algo con las piezas escultóricas. Al mismo tiempo, aunque jugar es algo de lo que a menudo nos alejamos como personas adultas, elisa demuestra que, de hecho, es parte integrante de esa misma expresión.

Al abrir su práctica al público, elisa crea conexiones sociales por medio de la exploración creativa, el encuentro físico y el diálogo. Estos happenings no son estáticos ni cerrados, sino que están abiertos a la improvisación y al juego, lo que hace que estén en constante evolución, sean altamente individualizados y, por tanto, difíciles de compartimentar. El conjunto de obras refleja dos acciones distintas en las que la artista creó un escenario lúdico para que un grupo multigeneracional improvisara acciones con las formas escultóricas tanto individualmente como en colectivo (2). elisa observa atentamente y capta los gestos de la gente registrándolos y archivándolos en diversos medios. Vemos esta postura interactiva en los dibujos, colocados en marcos hechos por la artista, que delinean momentos individuales en los que las participantes están en flow – una corriente constante de conciencia y creatividad. Esto, sumado a su colaboración con la fotógrafa brasileña Luiza Fagá, ha dado lugar a un archivo de imágenes en expansión que documenta las acciones.

Impresiones Corporales: ejercicios de aproximación no marca un recorrido concluyente, ni define una manera fija de leer las obras porque todas se relacionan, de alguna forma, entre ellas. La artista esculpe un imaginario en el que se nos pide que sostengamos el espacio y el tiempo, nuestro propio espacio, a nuestro propio ritmo.

Escrito y comisariado por Javiera Luisina Cádiz Bedini
Con la colaboración de la fotografía de Luiza Fagá

elisa ortega montilla es una artista que trabaja y expone entre EE. UU. y España. Completó un Máster en Bellas Artes en la Universidad de California en 2019, después de más de una década dedicada al trabajador social en diversos países. Sus proyectos se han mostrado en exposiciones individuales y colectivas, y ferias de arte en España, Guatemala, México, China y Estados Unidos, incluyendo Torrance Art Museum, Los Angeles Municipal Art Gallery, San Luis Obispo Museum of Art y, más recientemente, en L´Space in Chelsea, Nueva York. Ha recibido numerosos premios, becas y residencias, entre ellas de la Fundación Rafael Botí, California Arts Council y Vermont Studio Center. Acaba de finalizar el Programa de Estudios Independientes del MACBA.

Actividades:

  • 26 septiembre – 19.30h / Opening
  • 12 Octubre 2024 – 12h / Visita guiada – Vermut
  • 22 Octubre– 19.30h / Finissage – performace

(1) El subtítulo «ejercicios de aproximación» se inspiró en una reflexión realizada por la comisaria brasileña Thais de Menezes,quien, al colaborar en una acción para el primer vídeo de la artista, Little Things I find (2024), comentó que el trabajo de la artista nos acerca a la comprensión de nuestras propias realidades.
(2) La primera acción tuvo lugar en Tangent Projects en enero de 2024 y consistió en un marco guiado en el que se pidió a las participantes que colaboraran en diversas acciones contextualizadas tanto en nuestro entorno inmediato como en el marco político más amplio. La segunda acción tuvo lugar el pasado verano de 2024 en el estudio del artista (TMDC) y, en contraste con las actividades controladas anteriores, ofreció un conjunto de juegos improvisados en los que se construyeron formaciones orgánicas con las piezas.

Con el apojo de:

Impressions Corporals: exercicis d’aproximació
elisa ortega montilla
curada per Javiera Cádiz Bedini

Opening: dijous, 26 de setembre 2024, 19.30 h.
Del 26 setembre fins al 22 octubre 2024
Obrim amb cita prèvia: espai.souvenir@gmail.com

SOUVENIR – Space for cultural and artistic collaboration
Travessia de Sant Antoni 27 – 08012, Barcelona
https://espaisouvenir.com/


L’art és un estat de l’ésser i Impressions corporals: exercicis d’aproximació (1) mostra com, en trobar-se art i cos, l’obra pot transcendir la seva objectualitat i abandonar la seva passivitat, posant el nostre ésser lúdic inherent i la nostra pròpia voluntat en primer pla. L’exposició es compon d’escultura, dibuix, fotografia, videoart i performance, i mostra la pràctica socialment compromesa de l’artista espanyola-americana elisa ortega montilla, que crea un entorn on els objectes són tocats, i també documentats, com a part d’una experiència sensorial col·laborativa.
Havent crescut durant el postfranquisme i havent viscut també la transició espanyola a la democràcia, el ressò de l’escassetat i del llegat de la cultura de l’estalvi van empènyer l’artista a comprometre’s amb la sostenibilitat mediambiental i a transmutar objectes i materials rebutjats per donar-los una nova vida. Les seves escultures estan fetes amb fusta recuperada, de manera que en reescriu la història i alhora manté les petjades del passat. Titulades col·lectivament «Impressions corporals», els elements escultòrics que pengen de les estructures metàl·liques fixades a la paret són el centre de l’exposició. Les escultures de fusta estan dissenyades i destinades a ser tocades i a fusionar-se amb els cossos d’aquells que les agafin i interactuïn amb elles; un procés que l’artista considera una forma de comunicació amb el públic. Atès que no estan polides ni envernissades, elisa dona a entendre que només el tacte de les nostres mans intensifica l’obra, saturant-la d’història. Vol que «anem més enllà del format passiu del cub blanc» i que qüestionem encara més les fronteres artificials que separen art i audiència. L’art contemporani es defineix a través de la seva realització per part dels seus espectadors i espectadores, motiu pel qual se’ls convida a construir alguna cosa amb les peces escultòriques. Al mateix temps, encara que jugar sigui una cosa de la qual sovint com a persones adultes ens n’allunyem, elisa demostra que, de fet, és part integrant d’aquesta mateixa expressió.
Obrir la seva pràctica al públic, permet a elisa crear connexions socials per mitjà de l’exploració creativa, la trobada física i el diàleg. Aquestes reunions no són estàtiques ni tancades, sinó que estan obertes a la improvisació i al joc, la qual cosa fa que estiguin en constant evolució, siguin altament individualitzades i, per tant, difícils de compartimentar. El conjunt d’obres reflecteix dues accions diferents a través de les quals l’artista crea un escenari lúdic perquè un grup multigeneracional improvisi accions amb les formes escultòriques, tant de manera individual com col·lectiva. (2) elisa observa atentament i capta els gestos de la gent registrant-los i arxivant-los en diferents mitjans. Podem observar aquesta postura interactiva en els dibuixos, col·locats en marcs fets per l’artista, que delineen moments individuals en els quals les participants estan en flow —un corrent constant de consciència i creativitat. Això, sumat a la seva col·laboració amb la fotògrafa brasilera Luiza Fagá, ha donat lloc a un arxiu d’imatges en expansió que documenta les accions.
Impressions Corporals: exercicis d’aproximació no marca un recorregut concloent, ni defineix una determinada manera de llegir les obres perquè totes es relacionen, d’alguna forma, entre elles. L’artista esculpeix un imaginari en el qual se’ns demana que sostinguem l’espai i el temps, el nostre propi espai, al nostre propi ritme.


Escrit i comissariat per Javiera Luisina Cádiz Bedini
Amb la col·laboració de la fotografia de Luiza Fagá

elisa ortega montilla és una artista que treballa i exposa entre els Estats Units i Espanya. Va completar el Màster en Belles Arts a la Universitat de Califòrnia l’any 2019, després de més d’una dècada exercint de treballadora social en diferents països. Els seus projectes s’han mostrat en exposicions individuals i col·lectives, i en fires d’art a Espanya, Guatemala, Mèxic, la Xina i els Estats Units, incloent-hi el Torrance Art Museum, Los Angeles Municipal Art Gallery, San Luis Obispo Museum of Art i, darrerament, L’Space in Chelsea a Nova York. Ha rebut nombrosos premis, beques i residències, entre elles de la Fundació Rafael Botí, California Arts Council i de Vermont Studio Center. Recentment ha finalitzat el Programa d’Estudis Independents del MACBA.


Activitats
– 26 setembre – 19.30 h / Opening
– 12 octubre– 12 h / Visita guiada – Vermut
– 22 octubre – 19.30 h / Finissage – performace


(1) El subtítol «exercicis d’aproximació» es va inspirar en una reflexió de la comissària brasilera Thais de Menezes, qui, en col·laborar en una acció per al primer vídeo de l’elisa, Little Things I find (2024), va comentar que el treball de l’artista ens acosta a la comprensió de les nostres pròpies realitats.
(2) La primera acció va tenir lloc a Tangent Projects el gener de 2024 i va consistir en un marc guiat en el qual demanava a les participants que col·laboressin en diverses accions contextualitzades, tant en el nostre entorn immediat com en el marc polític més ampli. La segona acció ha tingut lloc aquest passat estiu a l’estudi de l’artista (TMDC) i, en contrast amb les anteriors activitats controlades, va oferir un conjunt de jocs improvisats mitjançant els quals es van construir formacions orgàniques amb les peces.

amb el suport: