(in-)sight, (in-)place
Robert Bergmann and Maximilian Seegert
Opening November 20th 7 pm
From November 21th to December 14th open by appointment
“I see what is, but I am always making something else of it, as I look.“
Virginia Woolf
In (in-)sight, (in-)place, the artists examine how images—whether from Google, films, social media, or books—shape our perception of landscapes and our relationship with them. Far from being simple reflections of reality, these images act as tools that reconfigure our connection to the environment, generating a fluctuating balance between immersion and detachment. This ongoing dynamic prompts us to rethink how images not only mirror the world but also decompose and multiply it.
The landscape emerges as a fluid field, where the visible intertwines with references and interpretations. From the myth of the American frontier as an infinite expanse to the fragmented horizons captured by cameras and screens, each image creates a tension between the immediate and the mediated. The photo series… uses the car as a framing device, much like a camera.
By employing seemingly obsolete techniques like rear projection, the artists maintain an ambiguous relationship with past technologies, oscillating between playful curiosity and a critical analysis of image production. Rear projection, once a cutting-edge technique in film and television, involves projecting images onto a screen from behind, often evoking a sense of artificiality or distance. Recontextualizing these outdated techniques makes the technological processes behind image production tangible. On one hand, it evokes nostalgia or whimsy, inviting a playful interaction with history. On the other, it exposes the constructed nature of visual media and its impact on our perception of the world.
In the video Main.0099_1 (Merrick Butte, West and East Mitten Butte, Cly Butte), the artists layer prefabricated 3D models, film excerpts, and digitally produced images to appropriate the montage process used in old Westerns. These techniques assemble existing landscapes into new, fictional compositions, underlining how the landscape itself becomes a site of interwoven histories and fabrications.In every fragment—a stone, a tree, or a building—there remains a vagueness: between what the image reveals and what it inevitably conceals.
Production technologies thus become not just tools but methods of commentary on the dynamics between the image, the medium, and the viewer’s role in interpretation.
Curatorial text: Fabrizio Contarino
Robert Bergmann lives and works in Vienna. He studied art in Hamburg and Vienna. Artistic works were recently shown at the Gruppe Motto Galerie, Hamburg, saasfee*pavillon Frankfurt a.M., 2023, Kunst im Quartier Hamburg, 2023, and Kunsthaus Graz, 2022. Robert Bergmann’s last curatorial projects were the group exhibitions “Seating Arrangement”, UA26, Vienna, 2024, “ROOM 205”, Hotel Beethoven, Vienna, 2022 and “Of Second Glances”, Magma Maria, Offenbach am Main, 2022.
Maximilian Seegert studied fine arts in Hamburg, Marseille and Paris. Some recent exhibitions include “All Surfaces Clean At All Times” as part of the Klima Biennale in Vienna, „What stories make worlds“ at saasfee pavillon in Frankfurt, “Edge Effects” at Kunsthaus Graz and “une porte se ferme, une autre s’ouvre” in Marseille.
Spanish:
En (in-)sight, (in-)place, los artistas examinan cómo las imágenes—ya sean de Google, películas, redes sociales o libros—modelan nuestra percepción de los paisajes y nuestra relación con ellos. Lejos de ser simples reflejos de la realidad, estas imágenes actúan como herramientas que reconfiguran nuestra conexión con el entorno, generando un equilibrio fluctuante entre inmersión y distanciamiento. Esta dinámica constante nos invita a repensar cómo las imágenes no solo reflejan el mundo, sino que también lo descomponen y multiplican.
El paisaje emerge como un campo continuo, donde lo visible se entrelaza con referencias e interpretaciones. Desde el mito de la frontera americana como una extensión infinita hasta los horizontes fragmentados capturados por cámaras y pantallas, cada imagen crea una tensión entre lo inmediato y lo mediado. La serie fotográfica… usa el coche como un dispositivo de encuadre, de manera similar a una cámara.
Al emplear técnicas aparentemente obsoletas como la proyección posterior, los artistas mantienen una relación ambigua con las tecnologías del pasado, oscilando entre curiosidad juguetona y un análisis crítico de la producción de imágenes. La proyección posterior, una técnica que fue vanguardista en la producción cinematográfica y televisiva, consiste en proyectar imágenes sobre una pantalla desde atrás, lo que a menudo evoca una sensación de artificialidad o distancia. Al recontextualizar estas técnicas obsoletas, los procesos tecnológicos detrás de la producción de imágenes se vuelven tangibles. Por un lado, evoca nostalgia o capricho, invitando a una interacción lúdica con la historia. Por otro lado, expone la naturaleza construida de los medios visuales y su impacto en nuestra percepción del mundo.
En el video Main.0099_1 (Merrick Butte, West and East Mitten Butte, Cly Butte), los artistas superponen modelos 3D prefabricados, fragmentos de película e imágenes producidas digitalmente para apropiarse del proceso de montaje utilizado en los antiguos westerns. Estas técnicas ensamblan paisajes existentes en nuevas composiciones ficticias, subrayando cómo el paisaje en sí mismo se convierte en un lugar de historias entrelazadas y fabricaciones.
En cada fragmento—una piedra, un árbol o un edificio—pervive una vaguedad: entre lo que la imagen revela y lo que inevitablemente oculta.
Las tecnologías de producción se convierten así no solo en herramientas, sino en métodos de comentario sobre la dinámica entre la imagen, el medio y el rol del espectador en la interpretación.
Texto curatorial de Fabrizio Contarino
Robert Bergmann vive y trabaja en Viena. Estudió Artes en Hamburgo y Viena. Recientemente ha expuesto sus obras artísticas en la Gruppe Motto Galerie, Hamburgo, saasfee*pavillon Frankfurt a.M., 2023, Kunst im Quartier Hamburg, 2023, y Kunsthaus Graz, 2022. Los últimos proyectos curatoriales de Robert Bergmann fueron las exposiciones colectivas «Seating Arrangement», UA26, Viena, 2024, «ROOM 205», Hotel Beethoven, Viena, 2022 y «Of Second Glances», Magma Maria, Offenbach am Main, 2022.
Maximilian Seegert estudió Bellas Artes en Hamburgo, Marsella y París. Algunas de sus exposiciones más recientes son «All Surfaces Clean At All Times» en el marco de la Bienal Klima de Viena, «What stories make worlds» en el pabellón saasfee de Fráncfort, «Edge Effects» en la Kunsthaus Graz y «une porte se ferme, une autre s’ouvre» en Marsella.
Catalan:
A (in-)sight, (in-)place, els artistes examinen com les imatges—ja siguin de Google, pel·lícules, xarxes socials o llibres—modelen la nostra percepció dels paisatges i la nostra relació amb ells. Lluny de ser simples reflexos de la realitat, aquestes imatges actuen com a eines que reconfiguren la nostra connexió amb l’entorn i generen un equilibri fluctuant entre immersió i distanciament. Aquesta dinàmica constant ens convida a repensar com les imatges no només reflecteixen el món, sinó que també ho descomponen i multipliquen.
El paisatge emergeix com un camp continu, on el que és visible s’entrellaça amb referències i interpretacions. Des del mite de la frontera americana com una extensió infinita fins als horitzons fragmentats capturats per càmeres i pantalles, cada imatge crea una tensió entre allò immediat i allò mediat. La sèrie fotogràfica… utilitza el cotxe com un dispositiu d’enquadrament, de manera similar a una càmera.
En emprar tècniques aparentment obsoletes com la projecció posterior, els artistes mantenen una relació ambigua amb les tecnologies del passat, oscil·lant entre curiositat juganera i una anàlisi crítica de la producció d’imatges. La projecció posterior, una tècnica que va ser avantguardista en la producció cinematogràfica i televisiva, consisteix a projectar imatges sobre una pantalla des del darrere, cosa que sovint evoca una sensació d’artificialitat o distància. En recontextualitzar aquestes tècniques obsoletes, els processos tecnològics darrere de la producció d’imatges esdevenen tangibles. D’una banda, evoca nostàlgia o caprici, convidant a una interacció lúdica amb la història. D’altra banda, exposa la naturalesa construïda dels mitjans visuals i el seu impacte a la nostra percepció del món.
Al vídeo Main.0099_1 (Merrick Butte, West and East Mitten Butte, Cly Butte), els artistes superposen models 3D prefabricats, fragments de pel·lícula i imatges produïdes digitalment per apropiar-se del procés de muntatge utilitzat als antics westerns. Aquestes tècniques ensamblen paisatges existents en noves composicions fictícies, subratllant com el paisatge en si mateix es converteix en un lloc d’històries entrellaçades i fabricacions.
A cada fragment—una pedra, un arbre o un edifici—perviu una vaguetat: entre allò que la imatge revela i allò que inevitablement oculta.
Les tecnologies de producció esdevenen així no només eines, sinó mètodes de comentari sobre la dinàmica entre la imatge, el medi i el rol de l’espectador en la interpretació.
Text curatorial de Fabrizio Contarino
Robert Bergmann viu i treballa a Viena. Va estudiar Arts a Hamburg i Viena. Recentment ha exposat les seves obres artístiques a la Gruppe Motto Galerie, Hamburg, saasfee pavillon Frankfurt a.M., 2023, Kunst im Quartier Hamburg, 2023, i Kunsthaus Graz, 2022. Els últims projectes curatorials de Robert Bergmann van ser les exposicions col·lectives , UA26, Viena, 2024, «ROOM 205», Hotel Beethoven, Viena, 2022 i «Of Second Glances», Magma Maria, Offenbach am Main, 2022.
Maximilian Seegert va estudiar Belles Arts a Hamburg, Marsella i París. Algunes de les seves exposicions més recents són All Surfaces Clean At All Times en el marc de la Biennal Klima de Viena, What stories make worlds al pavelló saasfee de Frankfurt, Edge Effects a la Kunsthaus Graz i un port es ferme, une autre s’ouvre» a Marsella.