el inicio, su principio
Agustín Ortiz Herrera 
 Oct5th>Nov5th-22

el inicio, su principio
Agustín Ortiz Herrera
comisariada por Fabrizio Contarino

Las ciencias naturales, específicamente las dedicadas al estudio de la vida, tuvieron un punto de partida con la proto enciclopedia de Ulisse Aldrovandi (Bolonia 1522-1605). Su clasificación de los seres vivos sentó las bases de una forma de ver el mundo. Monstrorum Historia, uno de sus volúmenes, incluyó todo aquello que le resultó difícil de explicar científicamente. Esta obra extraña y algo marginal recopila todo lo xeno de la época, como las malformaciones en plantas y animales, los fósiles de especies extintas o las leyendas de animales mitológicos. Pero sorprendentemente también incluye un estudio del sistema reproductivo de la mujer, la androginia y a personas de otras razas. La obra transita con fluidez entre el anhelo científico premoderno, la naturalización de la superstición fantástica, el racismo, la misoginia y el prejuicio aberrante. Bases conceptuales de la cosmogonía eurocéntrica colonial. La pregunta es cuánto de ese sustrato persiste en la base de la ciencia y de la sociedad occidental.

En el proyecto artístico “el inicio, su principio“, una selección de imágenes de la obra de Aldrovandi son hackeadas por unos seres vivos un tanto difíciles de clasificar. Los hongos se distinguen de las plantas en las que obtienen sus nutrientes a través de la digestión por enzimas de la materia orgánica, lo que nos indica su proximidad filogenética a la especie humana. Hasta 1969 no se catalogaron como reino propio. Por otra parte, las bacterias son el conjunto biológico capital para entender la red de la vida, se considera que sólo conocemos una ínfima parte de las especies existentes, las cuales se resisten a ser clasificadas por los parámetros taxonómicos modernos.

Durante el periodo de la exposición en Espai Souvenir los seres vivos se expandirán colonizando las superficies donde las imágenes están instaladas, incidiendo y transformando su iconografía. La potencia queer de la naturaleza se inmiscuye en la concepción cultural de las ciencias de la vida recordándonos su pasado colonialista, racista y misógino.

***

La práctica artística de Agustín Ortiz Herrera se desarrolla en los campos del audiovisual, la performance y la instalación. Utiliza estos medios para activar la perspectiva queer en un contexto patriarcal-colonialista nutrido por el dominio de la persuasión audiovisual y la representación normativa de la memoria. Estudió Bellas Artes en la Universidad de Barcelona, y realización de cine en The New School University de Nueva York. Después de un período trabajando como guionista, volvió a la práctica artística realizando el Máster de Bellas Artes en el Konstfack College of Arts de Estocolmo. Sus exposiciones y colaboraciones recientes incluyen, La tradición que nos atraviesa, Centre d’Art Santa Mónica, 2022, An accidental message on violence, Festival PLECS-Cultura Rizoma, 2022, Future Forest Diorama, La Escocesa-CREAF, proyecto de investigación artística, 2022, Ciencia Fricción, El círculo Simbiont, CCCB , 2021, Otros Tiempos, The Green Parrot, 2021, Vanitas, Centre d’Art Maristany, 2021, Comité Queer, Barcelona Loop Festival, 2021, Ficciones del desórden, Programa público de Hangar, 20/21, Una historia colonial del gabinete -jardín, Rutas GRAF, 2021, Nombrar. Poseer. Crítica de la práctica taxonómica, Proyecto de investigación artística seleccionado por La Capella/Barcelona Producció, 19/20, Artificialia: WunderChapel, Barcelona Loop Festival, 2020, Artificialia is Coming!, Polivalentes, Hangar 2020, Oblivion, KROPP, Uppsala Konsert & Kongress, 2019, Words of vision, Österbybruk, Suecia, 2018, Potenciación a largo plazo, El umbral de primavera, Madrid, 2018. Agustín fue residente de larga estancia en Hangar.org y recibió la beca de Barcelona Producción La Capella 2019 /20 en la categoría de investigación artística, la beca de investigación artística del OSIC, 2020 y 2022, y la beca de investigación artística Ecotons de la Escocesa en colaboración con el CREAF, 2021/22. En 2021 su obra Fungi Fantasy and their friends Crazy Bacteria, fue adquirida por la colección MACBA.

English:

The natural sciences, specifically those dedicated to the study of life, had a starting point with the proto-encyclopedia of Ulisse Aldrovandi (Bologna 1522-1605). His classification of living things laid the foundation for a specífic way of seeing the world. Monstrorum Historia, one of his volumes, included everything that was difficult for him to explain scientifically. This strange and somewhat marginal work collects everything xenos of the time, such as malformations in plants and animals, fossils of extinct species or legends of mythological animals. But surprisingly, it also includes a study of the female reproductive system, androgyny, and people of other races. The work fluidly moves between the pre-modern scientific yearning, the naturalization of fantastic superstition, racism, misogyny and aberrant prejudice, conceptual bases of the colonial eurocentric cosmogony. The question is how much of that substratum persists at the base of Western science and society.

In the artistic project “el inicio, su principio”, a selection of images from Aldrovandi’s work are hacked by living beings that are somewhat difficult to classify. Fungi are distinguished from plants in that they obtain their nutrients through enzyme digestion of organic matter, indicating their phylogenetic proximity to the human species. Until 1969 they were not classified as their own kingdom. On the other hand, bacteria are the main biological group to understand the network of life, it is considered that we only know a tiny part of the existing species, which resist being classified by modern taxonomic parameters.

During the period of the exhibition at Espai Souvenir, living beings will expand, colonizing the surfaces where the images are installed, influencing and transforming their iconography. The queer power of nature interferes in the cultural conception of life sciences, reminding us of its colonialist, racist and misogynist past.

***

Agustín Ortiz Herrera’s artistic practice is developed in the fields of audiovisual, performance and installation. He uses these media to activate the queer perspective in a patriarchal-colonialist context nurtured by the dominance of audiovisual persuasion and the normative representation of memory. He studied Fine Arts at the University of Barcelona, and filmmaking at The New School University in New York. After a period working as a screenwriter, he returned to artistic practice by completing the Master of Fine Arts at the Konstfack College of Arts in Stockholm. His recent exhibitions and collaborations include, The tradition that runs through us, Center d’Art Santa Mónica, 2022, An accidental message on violence, Festival PLECS-Cultura Rizoma, 2022, Future Forest Diorama, La Escocesa-CREAF, artistic research project, 2022, Science Friction, The Symbiont Circle, CCCB, 2021, Other Times, The Green Parrot, 2021, Vanitas, Center d’Art Maristany, 2021, Queer Committee, Barcelona Loop Festival, 2021, Disorder Fictions, Hangar Public Program, 20/21, A colonial history of the cabinet-garden, GRAF Routes, 2021, To name. To possess. Critique of taxonomic practice, Artistic research project selected by La Capella/Barcelona Producció, 19/20, Artificialia: WunderChapel, Barcelona Loop Festival, 2020, Artificialia is Coming!, Polivalentes, Hangar 2020, Oblivion, KROPP, Uppsala Konsert & Kongress , 2019, Words of vision, Österbybruk, Sweden, 2018, Long-term empowerment, El umbral de primavera, Madrid, 2018. Agustín was a long-term resident at Hangar.org and received the Barcelona Production La Capella 2019/20 grant in the artistic research category, the OSIC artistic research scholarship, 2020 and 2022, and the Escocesa Ecotons artistic research scholarship in collaboration with CREAF, 2021/22. In 2021 his work Fungi Fantasy and their friends Crazy Bacteria was acquired by the MACBA collection.

Cat

Les ciències naturals, específicament les dedicades a l’estudi de la vida, tingueren un punt de partida amb la proto enciclopèdia d’Ulisse Aldrovandi (Bolonya 1522-1605). La seva classificació dels éssers vius va construir les bases d’una manera de veure el món. Monstrorum Historia, un dels seus volums, va incloure tot allò que li va resultar difícil explicar científicament. Aquesta obra estranya i una mica marginal recopila tot el xeno de l’època, com ara les malformacions en plantes i animals, els fòssils d’espècies extintes o les llegendes d’animals mitològics. Però sorprenentment també inclou un estudi del sistema reproductiu de la dona, l’androgínia i persones d’altres races. L’obra transita amb fluïdesa entre l’anhel científic premodern, la naturalització de la superstició fantàstica, el racisme, la misogínia i el prejudici aberrant. Bases conceptuals de la cosmogonia eurocèntrica colonial. La pregunta és quant d’aquest substrat persisteix a la base de la ciència i de la societat occidental.
Al projecte artístic el inicio, su principio una selecció d’imatges de l’obra d’Aldrovandi són hackejades per uns éssers vius una mica difícils de classificar. Els fongs es distingeixen de les plantes en què obtenen els seus nutrients a través de la digestió de la matèria orgànica per enzims, cosa que ens indica la seva proximitat filogenètica a l’espècie humana. Fins al 1969 no es van catalogar com a regne propi. D’altra banda, els bacteris són el conjunt biològic capdal per entendre la xarxa de la vida, es considera que només coneixem una ínfima part de les espècies existents, les quals es resisteixen a ser classificades pels paràmetres taxonòmics moderns.
Durant el període de l’exposició a l’Espai Souvenir, els éssers vius s’expandiran colonitzant les superfícies on les imatges estan instal·lades, incidint i transformant la seva iconografia. La potència queer de la natura s’immiscueix en la concepció cultural de les ciències de la vida recordant-nos el seu passat colonialista, racista i misogin.

***

La pràctica artística d’Agustín Ortiz Herrera es desenvolupa en els camps de l’audiovisual, la performance i la instal·lació. Utilitza aquests mitjans per activar la perspectiva queer en un context patriarcal-colonialista nodrit pel domini de la persuasió audiovisual i la representació normativa de la memòria. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, i realització de cinema a The New School University de Nova York. Després d’un període treballant com a guionista, va tornar a la pràctica artística realitzant el Màster de Belles Arts al Konstfack College of Arts d’Estocolm. Les seves exposicions i col·laboracions recents inclouen, La tradició que ens travessa, Centre d’Arts Santa Mònica, 2022, An accidental message on violence, Festival PLECS-Cultura Rizoma, 2022, Future Forest Diorama, La Escocesa-CREAF, projecte d’investigació artística, 2022, Ciencia Fricció, El cercle Simbiont, CCCB, 2021, Altres Temps, The Green Parrot, 2021, Vanitas, Centre d’Art Maristany, 2021, Comité Queer, Barcelona LoopFestival, 2021, Ficciones del desorden, Programa públic d’Hangar, 20/21, Una història colonial del gabinet-jardí, Rutes GRAF, 2021, Anomenar. Posseir. Crítica de la pràctica taxonómica, Projecte d’investigació artística seleccionat per La Capella/Barcelona Producció, 19/20, Artificialia: WunderChapel, Barcelona Loop Festival, 2020, Artificialia is Coming!, Polivalents, Hangar 2020, Oblivion, KROPP, Uppsala Konsert & Kongress, 2019, Words of vision, Österbybruk, Suècia, 2018, Potenciación a largo plazo, El umbral de primavera, Madrid, 2018. Agustín va ser resident de llarga estada a Hangar.org y va rebre la beca de Barcelona Producció La Capella 2019/20 a la categoria de recerca artística, la beca d’investigació artística de l’OSIC, 2020 i 2022, i la beca d’investigació artística Ecotons de l’Escocesa amb col·laboració amb el CREAF, 2021/22. A l’any 2021 la seva obra Fungi Fantasy and their friends Crazy Bacteria, ha estat adquirida per la colecció MACBA.