Cosmic Corals, Voguing Valleys, Bushy Bouquets, Furry Forests
Alina Melnikova

Cosmic Corals, Voguing Valleys, Bushy Bouquets, Furry Forests
Alina Melnikova / Curator Gabriel Virgilio Luciani
From May 30th to June 27th open by appointment:
Guided visit June 3rd and 10th, 7pm to 9pm
when the indeterminate absorbs , when the magical beyond wraps around … “Indeterminacy is not a lack, a loss, but an affirmation, a celebration of the plentitude of nothingness.” (1)

Drifting in, drifting around…these sly objects and materials are beyond what they seem. To seem is so literal, to be (felt) is so poetical…*lush laughter*, at our petty assessments of them. These corals are cosmic. They are the beyond, the unknowable forests, the unthinkable contortions and configurations that are performed by the overlooked and the unassuming. Their colours mutate, their fingers transform over time, they are subject to —as all things are— a uniting potentiality; to become is the mother we all share. These feral, fertile creatures and characters are pieces of an overwhelming nexus of possibility, affect, sentience and transience: they will be what they weren’t, they affect and are affected, they feel and receive, and they are in constant motion forwards, never ceasing to advance.
Again, this is what we have in common: all of us bushy bouquets, evolving exceptions, funky anomalies that change-forward and feel. This seeming (again, seeming is so literal) fantasy world proposed by Alina Melnikova isn’t so much a “fantasy” world (understood traditionally) at all, but a translation/transportation of dynamics between the urban and rural, the fierce and the softcore, the odd and the familiar…a stunning magical realist’s perspective on the diversity of our world and its symbiotic, mirroring, echoing systems. We need each other, we need the friction. Magic here is not an esoteric phenomenon, but an ancient folklore describing transformative, causal, dialectical and frictional systems that change and are changed, feel and are felt; a reciprocal, concatenating web of looping causality (I cause , you cause , we cause together …). We see this reflective system in this exhibition. Haven’t you seen or felt something that looks like this work? A tree? A branch? A necklace? A figure? A fold? A bend? A towards? An inside? A beyond?
Magic is fusion, friction, a becoming-something we weren’t because of something else. What happens to domestic plants featured in an urban party? Maybe the plants take on a new dimension under the neon lights. What happens to the characters who see them? Maybe they go home and decide to paint and sculpt…and the web goes on. These exchange dynamics are fundamental to symbiosis and affectivity: what happens because of something else happening. So again, this exhibition is no fantasy but a shimmering reality that coexists with(in) our own. A fecund feel-space that really exists in every way possible. This differs from the Western landscape tradition that dominated visual culture from the 15th-20th Century: Alina is not generating a portal —a representation of…to—, but a magical actuality that exists within the frictional happenstances between the diverse array of things that exist: squirrels, violins, sand, hooves, sidewalks, street lights, adornments, milk, rain, vessels, nothingness.—(these greens never looked so foreign , didn’t they ?)—Indeterminate, ambiguous creatures ferment between and beyond the many corners of existence.
This is where ambiguity and mystery and magic enter the spiritual realm…where fantasy isn’t imagined, but redefined. Which is more a tree? The thing with leaves and bark, or Alina’s magical translation/transportation of a tree? If we redefine generously what fantasy is, neither is more or less real. Breaking down reductionist semiotics is difficult, but through dreaming, through magic we can get there. Playing is magic, touching is magic, creating is magic, dialoguing is magic, carrying is magic, collaboration is magic, familiarity (the you in me , the me in us) is magic, indeterminacy (the beautiful, empty unknown) is magic.

(1) Karen Barad, “On Touching—The Inhuman That Therefore I Am,” in Power of Material/Politics of Materiality, ed. Susanne Witzgall and Kerstin Stakemeier (Zurich: Diaphanes, 2018), 1-2, 6, 10,

Alina Melnikova is a visual artist born in Vilnius (Lithuania), and lives and works between her hometown and Barcelona (Spain). Her artistic research is dominated by her own living environment. She has an anthropological interest in stereotypes, lifestyles and subcultures. She is fascinated by visual aspects of seduction and shifting perception of naturalness and artificiality which she presents by creating hybridic contexts using drawn and painted images together with clay objects.
In 2009, she won the Award for Young Painters in Lithuania; in 2013, she was invited to the international artist residency “La Cité Internationale des Arts” in Paris. Her work has been exhibited in art institutions of international importance like the KUMU Contemporary Art Center in Tallinn (Estonia) and the CAC of Vilnius (Lithuania).

The sphere of research explored by catalan-american curator Gabriel Virgilio Luciani finds itself at a gaseous intersection between neo-corporealities, poetry, queer theory, magic and objectual affectivity. Understanding the subject —biological, liquid, mineral, gaseous, solid life— as an indefinite and mutating vessel of affect and potentiality is at the axis around which these inquiries orbit. This theoretical basis is realised by poetically and empirically scanning the emotive substrate of our world, seeking new poly-relational cartographies between that which we binarily consider inanimate and animate, extinct and extant, active and passive.
Over the past six years they have had their shows featured in ArtNou, a festival for emerging art, and Loop video-art festival and have curated and co-curated projects at THEFLOOR, The Charlotte Art League, La Cera 13, TKM Room, l’Escola Massana, àngels barcelona espai 2. In 2020, they curated 1 collective show at Tangent Projects along with Margot Cuevas, and 3 individual shows at L&B gallery, Galeria H2O and at the Reial Cercle Artístic (as an invited curator for the ‘1+1+1’ curated edition of Loop video-art festival 2020).

The project is funded by the Lithuanian Culture Council:
In collaboration with The Rooster Gallery:

cuando lo indeterminado absorbe , cuando lo más allá mágico envuelve …“Indeterminacy is not a lack, a loss, but an affirmation, a celebration of the plentitude of nothingness.” (1)

Derivando hacia dentro, derivando alrededor…estos objetos y materiales astutos son más allá de lo que parecen. Parecer es tan literal, ser (sentido) es mucho más poético…*risas fecundas* de nuestras insignificantes valoraciones de estos. Estos corales son cósmicos. Son el más allá, los bosques incognoscibles, las contorsiones impensables y configuraciones que están llevadas a cabo por aquellas ignoradas y modestas. Sus colores mutan, los dedos se transforman con el paso del tiempo, están sujetos —al igual que todas las cosas— a una potencialidad unificadora; devenir es la madre que todas compartimos. Estas criaturas y personajes salvajes y fértiles son piezas de un nexo abrumador de posibilidad, afectividad, sensibilidad y fugacidad: serán lo que no eran, afectan y son afectados, sienten y reciben, y están en constante movimiento hacia delante, sin dejar de avanzar más.
Una vez más, esto es lo que tenemos en común: todos los ramos arbustivos, excepciones evolucionando, anomalías divertidas que cambian-hacia y sienten. Este mundo que parece fantasioso (de nuevo, parecer es tan literal) propuesto por Alina Melnikova no es en absoluto un mundo “fantasioso” (entendido tradicionalmente), sino una traducción/transportación de dinámicas entre lo urbano y lo rural, lo feroz y lo suave, lo extraño y lo familiar…una reluciente perspectiva realista-mágica en cuanto a la diversidad de nuestro mundo y sus sistemas simbióticos, reflexivos y resonantes. Nos necesitamos las unas a las otras, necesitamos la fricción. La magia aquí no es un fenómeno esotérico, sino un folclore antiguo que describe sistemas transformadores, causales, dialécticos y friccionales que cambian y son cambiados, que sienten y son sentidos; una red recíproca y concatenada de una causalidad en bucle (yo causo, tú causas, causamos juntas …). Este sistema reflexivo lo vemos en esta exposición. ¿No habíais visto ni oído nada que se pareciese a estas obras? ¿Un árbol? ¿Una rama? ¿Un collar? ¿Una figura? ¿Un pliegue? ¿Una torcedura? ¿Un hacia? ¿Un hacia adentro? ¿Un más allá?
La magia es fusión, fricción, un devenir-algo que no éramos debido a otra cosa. ¿Qué pasa cuando unas plantas domésticas se encuentran en una fiesta urbana? Quizás las plantas adoptan una nueva dimensión bajo las luces de neón. ¿Qué pasa con los personajes que las miran? Quizás vuelven a casa y deciden pintar y esculpir…y la red continúa. Estas dinámicas de intercambio son fundamentales para la simbiosis y la afectividad: lo que pasa porque pasa otra cosa. De nuevo, esta exposición no es ninguna fantasía, sino una realidad brillante que convive con (o dentro de) la nuestra. Un espacio de sensación fecunda que verdaderamente existe de todas las maneras posibles. Esto se diferencia de la tradición del paisaje occidental que dominaba la cultura visual de los siglos XV-XX: Alina no genera un portal —una representación de…a—, sino una realidad mágica que existe dentro de las circunstancias de fricción entre la diversidad plural de cosas que existen: ardillas, violines, arena, pezuñas, aceras, alumbrados, adornos, leche, lluvia, barcos, la nada.—(estos verdes nunca parecían tan extraños , ¿ verdad ?)—Criaturas ambiguas e indeterminadas que fermentan entre y más allá de los múltiples rincones de la existencia.
Aquí es donde la ambigüedad, el misterio y la magia entran en el ámbito espiritual…donde la fantasía no se imagina, sino que se redefine. ¿Qué es más un árbol? ¿Aquello que tiene hojas y corteza, o la traducción/transportación mágica de un árbol que ha hecho Alina? Si redefinimos generosamente qué es la fantasía, ninguna de las dos es más ni menos real. Romper con la semiótica reduccionista es difícil, pero mediante el sueño y la magia, podemos llegar ahí. Jugar es magia, tocar es magia, crear es magia, dialogar es magia, llevar es magia, colaborar es magia, la familiaridad (el tú en mí , el yo en nosotras) es magia, la indeterminación (el bello y desconocido vacío) es magia.

(1) Karen Barad, “On Touching—The Inhuman That Therefore I Am,” in Power of Material/Politics of Materiality, ed. Susanne Witzgall and Kerstin Stakemeier (Zurich: Diaphanes, 2018), 1-2, 6, 10,

Alina Melnikova es una artista visual nacida en Vilna (Lituania), que vive y trabaja entre su ciudad natal y Barcelona (España). Su investigación artística se inspira de su propio entorno cotidiano. Tiene un interés antropológico por los estereotipos, estilos de vida y subculturas. Le fascinan los aspectos visuales de la seducción y el devenir entre la naturalidad y la artificialidad, algo que explora creando otros contextos híbridos mediante imágenes dibujadas y pintadas junto con objetos de arcilla.
En 2009, ganó el premio para jóvenes pintores en Lituania; en 2013 fue invitada a la residencia internacional de artistas “La Cité Internationale des Arts” en París. Su obra se ha expuesto en instituciones artísticas de importancia en todo el mundo como el KUMU Contemporary Art Center de Tallin (Estonia) y el CAC de Vilnius (Lituania).

La esfera de investigación llevada a cabo por la comisaria catalana-estadounidense Gabriel Virgilio Luciani se encuentra en una intersección gaseosa entre la poesía, las neocorporeidades, la teoría queer, la magia y la afectividad objetual. El entendimiento del sujeto —incluyendo la vida biológica, líquida, mineral, gaseosa y sólida— como una vasija de afectividad y potencialidad con un carácter indefinido y mutante es el eje alrededor del cual orbita esta investigación. Esta base teórica es realizada mediante el escaneo empírico y poético del sustrato emotivo de nuestro mundo, buscando nuevas cartografías poli-relacionales entre lo que binariamente consideramos inanimado y animado, extinto y existente, activo y pasivo.
A lo largo de los últimos seis años, sus exposiciones han sido incluidas en varias ediciones de ArtNou y Loop, y ha comisariado y co-comisariado proyectos en THEFLOOR, The Charlotte Art League, la Cera 13, TKM Room, l’Escola Massana y àngels barcelona espai 2. En el 2020, comisarió una exposición colectiva en Tangent Projects con Margot Cuevas, y comisarió tres individuales en L&B gallery, Galeria H2O y el Reial Cercle Artístic (como comisaria invitada dentro del marco de la edición ‘1+1+1’ de Loop).

El proyecto está financiado por el Consejo de Cultura de Lituania:
En colaboración con The Rooster Gallery:

quan l’indeterminat absorbeix , quan el màgic més enllà embolica …
“Indeterminacy is not a lack, a loss, but an affirmation, a celebration of the plentitude of nothingness.” (1)

Derivant cap endins, derivant arran…aquests objectes i materials astuts són més enllà del que semblen. Semblar és tan literal, ser (sentit) és molt més poètic…*rialles fecundes* a les nostres insignificants valoracions d’aquests. Aquests coralls són còsmics. Són el més enllà, els boscos incognoscibles, les impensables contorsions i configuracions que estan dutes a terme per aquelles ignorades i modestes. Els seus colors muten, els dits es transformen amb el pas del temps, estan subjectes —igual que totes les coses— a una potencialitat unificadora; esdevenir és la mare que totes compartim. Aquestes criatures i personatges salvatges i fèrtils són peces d’un aclaparador nexe de possibilitat, afectivitat, sensibilitat i fugacitat: seran allò que no eren, afecten i són afectats, senten i reben, i estan en constant moviment cap endavant, sense deixar d’avançar mai.
Una volta més, això és el que tenim en comú: tots els rams arbustius, excepcions evolucionant, anomalies divertides que canvien-envers i senten. Aquest món que sembla fantasiós (de nou, semblar és tan literal) proposat per n’Alina Melnikova no és en absolut un món “fantasiós” (entès tradicionalment), sinó una traducció/transportació de dinàmiques entre l’urbà i el rural, el ferotge i el suau, l’estrany i el familiar…una lluent perspectiva realista-màgica arran de la diversitat del nostre món i els seus sistemes simbiòtics, reflectius i ressonants. Ens necessitem les unes a les altres, necessitem la fricció. La màgia aquí no és un fenomen esotèric, sinó un folklore antic que descriu sistemes transformadors, causals, dialèctics i friccionals que canvien i són canviats, que senten i són sentits; una xarxa recíproca i concatenant d’una causalitat en bucle (jo causo , tu causes , causem juntes …). Aquest sistema reflexiu el veiem en aquesta exposició. No havíeu vist ni sentit cap cosa que s’assemblés a aquestes obres? Un arbre? Una branca? Un collaret? Una figura? Un plec? Un torçament? Un envers? Un cap endins? Un més enllà?
La màgia és fusió, fricció, un esdevenir-quelcom que no érem a causa de qualque altra cosa. Què succeeix quan unes plantes domèstiques que es troben a una festa urbana? Potser les plantes adopten una nova dimensió sota les llums de neó. Què succeix amb els personatges que les guaiten? Potser tornen a casa i decideixen pintar i esculpir…i la xarxa continua. Aquestes dinàmiques d’intercanvi són fonamentals per a la simbiosi i l’afectivitat: allò que succeeix perquè succeeix una altra cosa. De nou, aquesta exposició no és cap fantasia, sinó una realitat brillant que conviu amb (o dins de) la nostra. Un espai de sensació fecunda que verament existeix de totes les maneres possibles. Això es diferencia de la tradició del paisatge occidental que dominà la cultura visual dels segles XV-XX: n’Alina no genera un portal —una representació de…a—, sinó una realitat màgica que existeix dins de les circumstàncies de fricció entre la diversitat plural de coses que existeixen: esquirols, violins, sorra, peülles, voreres, enllumenats, adornaments, llet, pluja, vaixells, el no-res.—(aquests verds mai no semblaven tan estranys , oi ?)—Criatures ambigües i indeterminades que fermenten entre i més enllà dels múltiples racons de l’existència.
Aquí és on l’ambigüitat, el misteri i la màgia entren en l’àmbit espiritual…on la fantasia no s’imagina, sinó que es redefineix. Què és més un arbre? Allò que té fulles i escorça, o la màgica traducció/transportació d’un arbre que ha fet n’Alina? Si redefinim generosament què és la fantasia, cap de les dues és més ni menys real. Trencar la semiòtica reduccionista és difícil, però mitjançant el somni i la màgia hi podem arribar. Jugar és màgia, tocar és màgia, crear és màgia, dialogar és màgia, portar és màgia, col·laborar és màgia, la familiaritat (el tu en mi , el jo en nosaltres) és màgia, la indeterminació (la bella i desconeguda buidor) és màgia.

Alina Melnikova és una artista visual nascuda a Vílnius (Lituània), que viu i treballa entre la seva ciutat natal i Barcelona (Espanya). La seva recerca artística beu del seu propi entorn quotidià. Té un interès antropològic pels estereotips, estils de vida i subcultures. Li fascinen els aspectes visuals de la seducció i la transient percepció de la naturalitat i l’artificialitat, la qual cosa explora creant-ne contextos híbrids mitjançant imatges dibuixades i pintades juntament amb objectes d’argila.
El 2009, va guanyar el premi per a joves pintors a Lituània; el 2013 va ser convidada a la residència internacional d’artistes “La Cité Internationale des Arts” a París. La seva obra s’ha exposat a institucions artístiques d’importància arreu del món com el KUMU Contemporary Art Center de Tallinn (Estònia) i el CAC de Vilnius (Lituània).

L’esfera d’investigació duta a terme per la comissària catalana-estatunidenca Gabriel Virgilio Luciani es troba a una intersecció gasosa entre la poesia, les neocorporeïtats, la teoria queer, la màgia i l’afectivitat objectual. L’entesa del subjecte —incloent-hi la vida biològica, líquida, mineral, gasosa i sòlida— com a un vaixell d’afectivitat i potencialitat amb un caire indefinit i mutant és l’eix arran del qual orbita aquesta recerca. Aquesta base teòrica és realitzada mitjançant l’escaneig empíric i poètic del substrat emotiu del nostre món, cercant-hi noves cartografies poli-relacionals entre allò que binàriament considerem inanimat i animat, extint i existent, actiu i passiu.
Al llarg dels darrers sis anys, les seves exposicions han estat incloses en diverses edicions d’ArtNou i Loop, i ha comissariat i co-comissariat projectes a THEFLOOR, The Charlotte Art League, La Cera 13, TKM Room, l’Escola Massana i àngels barcelona espai 2. El 2020, va comissariar una exposició col·lectiva conjuntament amb na Margot Cuevas a Tangent Projects, i en va comissariar tres d’individuals a L&B gallery, Galeria H2O i al Reial Cercle Artístic (com a comissària convidada dins del marc de l’edició ‘1+1+1’de Loop).

(1) Karen Barad, “On Touching—The Inhuman That Therefore I Am,” in Power of Material/Politics of Materiality, ed. Susanne Witzgall and Kerstin Stakemeier (Zurich: Diaphanes, 2018), 1-2, 6, 10,
El proyecto está financiado por el Consejo de Cultura de Lituania:
En col·laboració amb The Rooster Gallery: