Almac’è – Enrico Scapinelli
Opening April 22nd 2025 – 7pm

Almac’è
Enrico Scapinelli
Souvenir
Opening April 22nd 2025 at 7pm.
www.espaisouvenir.com

Almac’è is a play on words between the Spanish ‘almacén’ and the Italian verb ‘esserci’, which can be translated as ‘there is soul’. The project focuses on a form of physical memory: a hidden material culture, not directly visible, but present in the space of Espai Souvenir. As if it were an archaeological stratum that, when excavated, reveals the past of the place.
With this installation work, the artist in residence Enrico Scapinelli (Bologna, 1993) reflects on the possibilities of giving subjectivity, understood as a form of characterisation, a continuity at the level of interiority (1) or the presence of a vital force, to the objects found in the warehouse of Espai Souvenir.
Through sculptural assemblages of more or less everyday objects, he investigates the agency (2) of these elements in an attempt to humanise them and experience another social and existential reality, recovering an animistic relationship with the natural environment, other beings and matter. According to the British anthropologist Edward Tylor’s theory of animism, objects are not mere intermediaries in the network of social relations, but become actors themselves insofar as they are inhabited by a spirit or similar (3).
But how to give ‘life’ to an object? How to breathe life-breath or spirit-force into it? One possible answer, in the main room, is to implicitly suggest the rhythm of breathing, the first vital sign of a body. Movement and breath as signs of a presence. Another way of perceiving life as interiority is found in the black bag from which a bamboo reed emerges, evoking the spirituality of the Far East (Taoism, Zen, samurai, monks, etc.), and connecting, in the contemporary imaginary, with the Ninja Turtles, affected by a genetic mutation caused by the radioactivity of the environment.
A strange short-circuit emerges: an everyday object that attempts to shed its materiality in order to approach a lighter, more spiritual dimension. Is this attempt to transcend its own nature a sign of soul-consciousness? Of inner life or of subterranean activity?
Even attributing human qualities such as sympathy or friendliness (e.g. ‘mate friendly delivery’) to tubes and materials used for archiving or transporting two-dimensional works can return a trace of subjectivity to the inanimate. As when we talk to a computer that crashes or to a car that won’t start (4).
In today’s hyper-connected scenario of turbo-capitalism, blurred forms of animism survive which, despite everything, allow us to imagine new relations between the human and non-human worlds.

Enrico Scapinelli is a visual artist with a background in anthropology, who lives and works in Bologna. His practice is characterised by a multimedia approach that encompasses painting, sculpture and installation. He works by recovering natural materials, objects and serial products, images and data from the web. His research focuses on the aesthetics of industrial design and marketing with the aim of generating a critical reflection on the crises of contemporaneity, the unemployed of consumerism and the socio-political and environmental effects of hyper-technologisation. He has exhibited and created installations in public and private spaces. In 2024 he received the special mention of the Roberto Daolio Prize for public art, and has been a finalist for the Young Art Award (2025) and the Amedeo Modigliani Foundation Prize (2023). He is currently studying for a Master’s degree in Painting and Visual Arts at the Acca demia di Belle Arti di Bologna.

Almac’è
Enrico Scapinelli
Souvenir
Opening 22 Abril 2025 a las 19:00hs.
www.espaisouvenir.com

Almac’è es un juego de palabras entre el español almacén y el verbo italiano esserci, que puede traducirse como “hay alma”. El proyecto se centra en una forma de memoria física: una cultura material oculta, no directamente visible, pero presente en el espacio de Espai Souvenir. Como si se tratara de un estrato arqueológico que, al ser excavado, revela el pasado del lugar.
Con este trabajo instalativo, el artista en residencia Enrico Scapinelli (Bolonia, 1993) reflexiona sobre las posibilidades de dar subjetividad, entendida como forma de caracterización, una continuidad a nivel de interioridad o la presencia de una fuerza vital, a los objetos encontrados en el almacén de Espai Souvenir.
A través de ensamblajes escultóricos de objetos más o menos cotidianos, investiga la agencia de estos elementos en un intento de humanizarlos y experimentar otra realidad social y existencial, recuperando una relación animista con el entorno natural, los demás seres y la materia. Según la teoría del animismo del antropólogo británico Edward Tylor, los objetos no son meros intermediarios en la red de relaciones sociales, sino que se convierten ellos mismos en actores en la medida en que están habitados por un espíritu o similar.
Pero, ¿cómo dar “vida” a un objeto? ¿Cómo insuflarle un aliento vital o a fuerza – espíritu? Una posible respuesta, en la sala principal, es sugerir de forma implícita el ritmo de la respiración, primer signo vital de un cuerpo. Movimiento y aliento como indicios de una presencia. Otra vía para percibir la vida como interioridad se encuentra en la bolsa negra de la que emerge una caña de bambú, evocando la espiritualidad del Lejano Oriente (taoísmo, zen, samuráis, monjes, etc.), y conectando, en el imaginario contemporáneo, con las Tortugas Ninja, afectadas por una mutación genética provocada por la radiactividad del entorno.
Surge así un extraño cortocircuito: un objeto cotidiano que intenta desprenderse de su materialidad para acercarse a una dimensión más espiritual y liviana. ¿Es este intento de trascender su propia naturaleza un indicio de conciencia anímica? ¿De vida interior? ¿O de una actividad subterránea?
Incluso el atribuir cualidades humanas como la simpatía o la amabilidad (por ejemplo, “mate friendly delivery”) a tubos y materiales usados para archivar o transportar obras bidimensionales puede devolver una huella de subjetividad a lo inanimado. Como cuando hablamos con un ordenador que se bloquea o con el coche que no arranca.
En el actual escenario hiperconectado del turbocapitalismo, sobreviven formas desdibujadas de animismo que, pese a todo, permiten imaginar nuevas relaciones entre el mundo humano y el no humano.

Enrico Scapinelli es un artista visual con formación en antropología, que vive y trabaja en Bolonia. Su práctica se caracteriza por un enfoque multimedia que abarca la pintura, la escultura y la instalación. Trabaja recuperando materiales naturales, objetos y productos seriados, imágenes y datos procedentes de la red.
Su investigación se centra en la estética del diseño industrial y del marketing con el objetivo de generar una reflexión crítica sobre las crisis de la contemporaneidad, los parados del consumismo y los efectos socio-políticos y medioambientales de la hipertecnologización.
Ha expuesto y realizado instalaciones en espacios públicos y privados. En 2024 recibió la mención especial del Premio Roberto Daolio para el arte público, y ha sido finalista del Young Art Award (2025) y del Premio Fundación Amedeo Modigliani (2023). Actualmente cursa el Máster en Pintura y Artes Visuales en la Accademia di Belle Arti di Bologna.

 

Almac’è
Enrico Scapinelli
Souvenir
Opening 22 Abril 2025 a les 19:00 hs.
www.espaisouvenir.com

Almac’è és un joc de paraules entre l’espanyol magatzem i el verb italià esserci, que es pot traduir com “hi ha ànima”. El projecte se centra en una forma de memòria física: una cultura material oculta, no directament visible, però present a l’espai d’Espai Souvenir. Com si fos un estrat arqueològic que, en ser excavat, revela el passat del lloc.
Amb aquest treball instal·latiu, l’artista en residència Enrico Scapinelli (Bolonya, 1993) reflexiona sobre les possibilitats de donar subjectivitat, entesa com a forma de caracterització, una continuïtat a nivell d’interioritat o la presència d’una força vital als objectes trobats al magatzem d’Espai Souvenir.
A través d’assemblatges escultòrics d’objectes més o menys quotidians, investiga l’agència d’aquests elements en un intent d’humanitzar-los i experimentar una altra realitat social i existencial, tot recuperant una relació animista amb l’entorn natural, els altres éssers i la matèria. Segons la teoria de l’animisme de l’antropòleg britànic Edward Tylor, els objectes no són mers intermediaris a la xarxa de relacions socials, sinó que es converteixen ells mateixos en actors en la mesura que estan habitats per un esperit o similar.
Però com donar “vida” a un objecte? Com insuflar-li un alè vital o de força – esperit? Una possible resposta, a la sala principal, és suggerir implícitament el ritme de la respiració, primer signe vital d’un cos. Moviment i alè com a indicis d’una presència. Una altra via per percebre la vida com a interioritat es troba a la bossa negra de la qual emergeix una canya de bambú, evocant l’espiritualitat de l’Orient Llunyà (taoisme, zen, samurais, monjos, etc.), i connectant, a l’imaginari contemporani, amb les Tortugues Ninja, afectades per una munió.
Sorgeix així un estrany curtcircuit: un objecte quotidià que intenta desprendre’s de la seva materialitat per acostar-se a una dimensió més espiritual i lleugera. És aquest intent de transcendir la seva pròpia naturalesa un indici de consciència anímica? De vida interior? O una activitat subterrània?
Fins i tot atribuir qualitats humanes com la simpatia o l’amabilitat (per exemple, “mate friendly delivery”) a tubs i materials usats per arxivar o transportar obres bidimensionals pot tornar una empremta de subjectivitat a allò inanimat. Com quan parlem amb un ordinador que es bloqueja o amb el cotxe que no arrenca.
A l’actual escenari hiperconnectat del turbocapitalisme, sobreviuen formes desdibuixades d’animisme que, malgrat tot, permeten imaginar noves relacions entre el món humà i el no humà.

Enrico Scapinelli és un artista visual amb formació en antropologia, que viu i treballa a Bolonya. La seva pràctica es caracteritza per un enfocament multimèdia que inclou la pintura, l’escultura i la instal·lació. Treballa recuperant materials naturals, objectes i productes seriats, imatges i dades procedents de la xarxa.
La seva recerca se centra en l’estètica del disseny industrial i del màrqueting amb l’objectiu de generar una reflexió crítica sobre les crisis de la contemporaneïtat, els aturats del consumisme i els efectes sociopolítics i mediambientals de la hipertecnologització.
Ha exposat i realitzat instal·lacions en espais públics i privats. El 2024 va rebre la menció especial del Premi Roberto Daolio per a l’art públic, i ha estat finalista del Young Art Award (2025) i del Premi Fundació Amedeo Modigliani (2023). Actualment cursa el Màster en Pintura i Arts Visuals a l’Acadèmia di Belle Arti di Bologna.

1 Descola, Philippe, L’ecologia degli altri. L’antropologia e la questione della natura, Linaria, Roma 2013.

2 Gell, Alfred, Art and Agency. An Anthropological Theory, Oxford University Press, Oxford 1988.

3 Caoci, Alberto, Antropologia, estetica e arte. Antologia di scritti, FrancoAngeli, Milano 2008.

4 Coccia, Emanuele, The new animism, in TECHNE 21: Heteronomy of architecture, Firenze University Press, Firenze 2021.