En torno al 12 de agosto, Mallorca vivió el pico de ocupación turística más alto de su historia. Hacía un año que los medios anunciaban el colapso: la población de la isla rozaría los dos millones de personas, duplicando su población habitual. Un dispositivo especial del gobierno organizó medidas de prevención y movilidad, con cortes de carreteras, zonas habilitadas para la observación y autobuses especiales. Un fenómeno astronómico iba a tener un impacto considerable sobre el territorio y sus habitantes. Mallorca había vivido el turismo de sol y playa, de borrachera, de lujo y el cicloturismo, pero hasta entonces nunca un astroturismo de esta magnitud.
Durante meses, muchos habitantes de la isla habían especulado sobre qué harían ese día. Ante la alarma generada, el habitual inmovilismo y la tendencia de la sociedad mallorquina a evitar los conflictos, muchas personas decidieron quedarse en casa o desplazarse a lugares apartados con suficiente antelación.
Con la intención de abordar el fenómeno tanto en su dimensión social como telúrica, Marijo Ribas hizo un llamamiento público para que personas de su entorno le enviaran vídeos grabados unos minutos antes y después del eclipse. Recibió más de 70 aportaciones que, en su mayoría, confirmaron el carácter local del acontecimiento y no representaron imágenes de colapso. Quienes acudieron a las zonas más congestionadas, sin embargo, experimentaron una concentración de personas compartiendo una mirada colectiva hacia el cielo. El eclipse resultó ser más emocionante de lo que muchos habían imaginado.
María Jesús Villalonga fue una de las personas que, sin conocer personalmente a Ribas, recibió su llamamiento y decidió participar. Envió unas imágenes grabadas por su hijo en el mar con una moto de agua, así como una fotografía de su perro con gafas de protección. También sugirió incorporar una coral al proyecto. Ribas acogió la propuesta, entendiendo que el carácter colectivo del material recopilado pedía también un sonido coral.
Además del material caleidoscópico reunido a través de esta convocatoria, Ribas colaboró con la Coral Jove Universitària en la grabación del audio.
Loop City Screen 2026
Con el apoyo del Institut de Cultura de Barcelona y de la Generalitat de Catalunya.
Around August 12, Mallorca experienced the highest peak of tourist occupancy in its history. For a year, the media had been announcing the prospect of collapse: the island’s population was expected to approach two million people, twice its usual population. A special government operation was put in place to organise prevention and mobility measures, including road closures, designated observation areas and special bus services. An astronomical phenomenon was expected to have a considerable impact on the territory and its inhabitants. Mallorca had experienced sun-and-beach tourism, party tourism, luxury tourism and cycling tourism, but never astrotourism on this scale.
For months, many of the island’s inhabitants had been speculating about what they would do that day. Faced with the alarm that had been generated, the usual inertia and the tendency within Mallorcan society to avoid conflict, many people decided to stay at home or travel to more remote places well in advance.
With the intention of addressing the phenomenon in both its social and telluric dimensions, Marijo Ribas made a public call asking people in her immediate surroundings to send her videos recorded a few minutes before and after the eclipse. She received more than 70 contributions which, for the most part, confirmed the local character of the event and did not depict images of collapse. Those who went to the more crowded areas, however, experienced a concentration of people sharing a collective gaze towards the sky. The eclipse turned out to be more moving than many had expected.
María Jesús Villalonga was one of the people who, without knowing Ribas personally, received her call and decided to participate. She sent footage recorded by her son at sea on a jet ski, as well as a photograph of her dog wearing protective glasses. She also suggested incorporating a choir into the project. Ribas embraced the proposal, understanding that the collective nature of the material gathered also called for a choral sound.
Alongside the kaleidoscopic material collected through this call, Ribas collaborated with the Coral Jove Universitària on the recording of the audio.
Loop City Screen 2026
With the support of the Institut de Cultura de Barcelona and the Generalitat de Catalunya.
Al voltant del 12 d’agost, Mallorca va viure el pic d’ocupació turística més alt de la seva història. Feia un any que els mitjans anunciaven el col·lapse: la població de l’illa s’acostaria als dos milions de persones, el doble de la seva població habitual. Un dispositiu especial del govern va organitzar mesures de prevenció i mobilitat, amb talls de carreteres, zones habilitades per a l’observació i autobusos especials. Un fenomen astronòmic havia de tenir un impacte considerable sobre el territori i els seus habitants. Mallorca havia viscut el turisme de sol i platja, de borratxera, de luxe i el cicloturisme, però fins aleshores mai un astroturisme d’aquesta magnitud.
Durant mesos, molts habitants de l’illa havien especulat sobre què farien aquell dia. Davant l’alarma generada, l’habitual immobilisme i la tendència de la societat mallorquina a evitar els conflictes, moltes persones van decidir quedar-se a casa o desplaçar-se a indrets més apartats amb prou antelació.
Amb la intenció d’abordar el fenomen tant en la seva dimensió social com tel·lúrica, Marijo Ribas va fer una crida pública perquè persones del seu entorn li enviessin vídeos enregistrats uns minuts abans i després de l’eclipsi. Va rebre més de 70 aportacions que, en la seva majoria, van confirmar el caràcter local de l’esdeveniment i no van representar imatges de col·lapse. Les persones que van anar a les zones més congestionades, però, van experimentar una concentració de gent compartint una mirada col·lectiva cap al cel. L’eclipsi va resultar ser més emocionant del que molts havien imaginat.
María Jesús Villalonga va ser una de les persones que, sense conèixer personalment Ribas, va rebre la seva crida i va decidir participar-hi. Va enviar unes imatges enregistrades pel seu fill al mar amb una moto d’aigua, així com una fotografia del seu gos amb ulleres de protecció. També va suggerir incorporar una coral al projecte. Ribas va acollir la proposta, entenent que el caràcter col·lectiu del material recopilat demanava també un so coral.
A més del material caleidoscòpic reunit a través d’aquesta convocatòria, Ribas va col·laborar amb la Coral Jove Universitària en la gravació de l’àudio.
Loop City Screen 2026
Amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
